Somnis

Els alumnes de 1r d'eso reciten poemes a les escoles de primària de Premia de Mar

2012-02-16T01:39:00.005-08:00

Aquest any, els professors de català a les classes de 1r A, B i C, Joan Marc Ramos i Teresa Farreny,, ens han fet fer un recital de poemes davant els nens de sisè de quatre col.legis de primària: el Montserrat, el Santa Anna,el Sant Cristòfol i la Lió.

Tots els nens hem estat molt nerviosos ja que alguns érem molt vergonyosos, i encara més davant dels nens de sisè que alguns ja es coneixien des de fa anys. El divendres 3 de febrer vam fer l'assaig general i ens va anar molt bé a tots menys alguns que no s'atrevien a recitar-lo. El dimarts 7, els alumnes de 1r B i C vam fer el recital a davant dels nens de sisè del Montserrat i el dimecres 8 vam fer un altre recital a la Lió. Els recitals van anar molt bé, però alguns nens i nenes, mentre recitaven, es posaven a riure dels nervis.
Informa: Ricard Castilla (1r B)

Qui som?

2012-02-12T02:12:00.000-08:00

Aïda Espasa. 4t ESO E

Qui som? És realment una pregunta molt freqüent en nosaltres, els humans. I si ens hi parem a pensar, no sabem pas la resposta. Sí, sabem com ens diem quan vam néixer; però, sabem que ens agrada realment? Què és el que esperem o volem d'aquesta vida?
Hi ha gent que pensa que això només és una etapa més de la vida, però d'altres l'hi tenen por. I realment, quan et pares a pensar, és per tenir-ne. Com pretens viure amb algú que no saps qui és, durant tota la vida? Realment en tot el transcurs de la nostra vida, mai ens arribarem a conèixer del tot, sempre adquirim coses noves, noves formes de pensar, d’actuar, gràcies a la socialització, a la cultura… I és per això que si un dia ens mirem al mirall i ens mirem molt més enllà, ens veurem d’una forma, i el dia següent, d’una altra.
Hi ha gent, que realment té por de quedar-se tancada en aquesta etapa, de no fer-hi res al respecte. De no arribar a coneixes, almenys les bases…mai. I aquestes persones, no es queden de braços creuats, si no que busquen solucions, sortides... Com marxar, prendre's un any sabàtic, simplement fugir de la rutina i marxar ben lluny. Però, no tots, tenen aquesta sort de poder fer-ho, i viuen en una por constant , en una tristesa sense solució. Perquè t'aixeques trist, pensant que no has aconseguit el teu objectiu, et sents desconegut, incòmode amb tu mateix, simplement per no saber qui és, la persona que portes dins.
Depèn de la persona, en té prou amb deixar passar el temps, però, i si el pas del temps és dolent? És a dir, si ens quedem tancats en la rutina i morim sense saber qui vam ser? No ens ho perdonaríem mai.
Jo el que tinc molt clar és que si no et coneixes a tu mateix, dubto molt que algú et pugui arribar a conèixer. Has de tancar els ulls i parar-te a pensar: Qui ets? Que vols? Que esperes?
Respecta't, valora't, i sobretot coneix-te.

Els nens de 1r d'ESO ens fan un recital de poesia

2012-02-10T02:48:00.006-08:00

El dijous 9 de febrer de 2012 es va celebrar al nostre institut un recital de poesia de temàtica pacifista. Van recitar alumnes de 1r d'ESO i van venir com a públic els alumnes de 6é de diverses escoles de Premià.

A continuació explicarem alguns dels poemes que es van recitar.

1r poema: Es titulava Shemà i als alumnes els recordava el color negre. Es percep la tristresa ja que va sobre un poema que va estar en camps de concentració a la 2n guerra mundial.

Segon poema: Amb 17 versos de 8 síl·labes. Hem d'estar sempre feliços amb el que tenim, petit o gran.

Vol transmitre pau, és a dir, que sempre hem de tenir pau al nostre interior.

3r poema: Noia enamorada d'un noi. Olor de l'amor. Hi havia un cor vermell de fons que es relacionava amb el tema.

4t poema: Olor. Frescor brisa marina, vol transmetre que sempre t'has d'arriscar per aconseguir el que vols.

5è poema: Catarineta. Relacionaven el poema amb els colors vermell i negre, com amor i sang. No podem actuar de una manera esbojarrada.

6è poema: Home amb vida conflictiva. La seva dona no l'estimava gaire, finalment l'home cau a un riu i es mort.

7è poema. Vella rica enamorada d'estudiant. Però ell va amb ella per diners, el jove es queda amb els diners de la pobre veia quan mor.

8è poema. 12 versos i 8 síl·labes assonants.

Va ser un recital entretingut i divertit, i els nens es van expressar de manera molt correcta.

A cegues per l'institut

2012-02-09T01:34:00.000-08:00

El dilluns dia 6 els redactors d'aquest bloc vam experimentar la sensació que tens al caminar a cegues. Vam fer un recorregut per l'institut amb una bena als ulls. El primer grup que va anar a fer el recorregut acompanyat pels altres companys, que no podien avisar dels obstacles que apareixien en el camí, van sentir por, es sentien desorientats i amb molta desconfiança. D'altra banda, el segon grup va tenir més confiança, tot i que la por i la desorientació seguia permanent, ja que els companys que els guiaven anaven avisant-los de tots els obstacles que es podien presentar.

Vam fer tot un recorregut pel pati i pel claustre passant pels passadisos de les classes de tercer. Tot i que la majoria d'alumnes van guiar molt bé i no va haver cap incident, un alumne va estar a punt de caure en un esglaó més alt del normal al pati, fet que demostra la gran dificultat de no veure a l'hora de caminar. Després d'aquesta experiència vam poder comprovar les dificultats que hi ha a l'hora de caminar per un lloc tan simple com l'institut per a una persona cega.
Finalment, ens van explicar com cal actuar al trobar-nos a una persona cega pel carrer. Primer hauríem d'oferir-li la nostra ajuda, deixant que ell/ella s'agafés a nosaltres pel braç, colocar-nos una passa per davant de la persona en si, i anar-la guiant sense agafar-li mai el bastó que el guia, si es que en porta, o posant-nos a l'altra banda del gos-guia, si l'acompanya. Si ens trobem en un autobús llavors hauríem d'ajudar-lo/a a seure al seient més proper i posant la seva mà al seient per indicar-li el lloc on està.
Aquesta pràctica ens ha semblat molt interesant ja que hem pogut experimentar la sensació de molta gent que té moltes dificultats a l'hora de moure's pel món, i ens ha ajudat a saber el que hem de fer quan ens trobem amb una situació d'una persona cega que necessita ajuda a l'hora de creuar un carrer, sentar-se a un autobús, guiar-se per una ciutat...

Cristina Edo i Laia Simón.

Francesc Miralles: "El llibre està basat en experiències de la meva adolescència."

2012-02-02T01:17:00.001-08:00

Ens visita el autor de Retrum, el llibre que s'han llegit les classes de 3er al nostre institut, i ens respon a les nostres qüestions.

Àlex Aguilera i Llúcia Saorín

Aquest dimarts 31 de gener va venir a l'institut l'autor Francesc Miralles. Va explicar les seves experències relacionades amb el llibre, que està basat en alguns fets o llocs reals, així com el bar de Negranit, i també els personatges tenen pinzellades de realitat.

També va fer publicitat del seu proper llibre, Oviblion, que és un spin-off d'alguns personatges de Retrum. Va respondre totes les preguntes amb amabilitat i simpatia. Els alumnes van fer un petit concurs de preguntes sobre el llibre. Els guanyadors es van emportar un disc amb les cançons del seu grup, Nikosia. A continuació, va comentar tota la seva adolencència, de moltes vivències viscudes en aquells anys i amb tots els viatges que havia fet per escriure aquest llibre. Finalment, es va centrar en Retrum 2 i de la possibilitat de que es faci una pel·lícula. Va respondre preguntes com: Com et vas inspirar per crear el concepte de anells quadrats, realment existeix en Gerard i per què surt a la història, o si els seus pares estaven d'acord amb que ell portés una vida de 'gótic/punk' quan era jove.

Els alumnes van considerar bona la visita, ja que Retrum va agradar molt a aquests, i els semblava interessant saber tots els secrets que hi ha darrera de les incògnites de l'obra.

Podeu visitar la seva página web oficial per rebre informació: http://www.francescmiralles.com/

L'autor de Retrum a Premià de Mar

2012-02-02T01:16:00.002-08:00

L'autor de Retrum,Francesc Miralles, va venir aquest dimarts al nou institut Premià de Mar a respondre alguns del seus lectors.

El matí d'aquest passat dimarts, 31 de gener, va venir l'autor juvenil de Retrum al nou institut de Premià de Mar.
Va respondre totes les interessants preguntes dels alumnes premianencs, que, prèviament, s'havien llegit el llibre a les classes de llengua catalana.
Sembla que als alumnes els va ser força interesant llegir-lo perquè van comentar que "és un llibre diferent als altres i et deixa molts cops amb la intriga en certes parts de la història." I pot ser que alguns alumnes s'hagin pogut sentir identificats amb algunes parts de la lectura. Potser són aquestes característiques les que els atrauen.

Els alumnes de tercer s'han llegit el llibre apassionadament: "ens ha encantat perquè, com he dit abans, és molt original i intrigant", comentava R. B. en sortir de la xerrada.

Recomanem aquesta lectura a tothom perquè val la pena.

Podeu visitar la seva pàgina oficial.

Rebeca Barroso i Marta Gallardo 3r.

¿Por qué nos esforzamos en aparentar ser fuertes?

2012-01-28T12:51:00.000-08:00

Marta Dios Cortada. 4t ESO C

Nos apoderamos de tópicos, de gestos. Multitud de sonrisas forzadas.
Y entonces nos damos cuenta que cada mirada, cada palabra, queda vacía de significado, que no nos dicen nada; hay mil fronteras aún por descubrir. Todo gira, y a su vez, vuelve a girar hasta el punto de la soledad. Que nos encontramos amurallados en la multitud de la gente, pero nos vamos sintiendo, a cada paso, más solos.
Envueltos en esa coraza que nos aísla de la realidad, del mundo actual. De que hay mil sentimientos que no están al alcance de dominarlos, y que no somos el rey de la situación.
Y cuesta reconocer que somos débiles. Quizás a diferentes grados, pero con la misma simplicidad. Nos esforzamos en aparentarnos fuertes, a escondernos al llorar, pero a sí mismo, escondemos esas preciadas sonrisas. Únicas.
No nos damos cuenta de que vamos a contracorriente del tiempo. Que todo es eterno mientras dura, pero la felicidad se pierde por momentos si no luchamos por retenerla.
Y ya no voy a sentirme mal si algo no me sale bien. No voy a perder la ilusión por conquistar la lejanía, por vivir cada segundo. Donde uno y uno ya no son dos.
Ahí queda todo. Tras el susurro de una caracola en la soledad del viento. Pequeñas grandes promesas al aire.
Y, ¿hay motivo por el que sentirse menospreciado? ¿Para no sentirse valorado? Que más dará lo que digan, si eres fuerte o sensible. Ahora vuelvo a mirar el mundo a mi favor. Vuelvo a brillar.
Porque damos importancia a qué pensarán los demás, y dejamos abstractos los pequeños detalles que marcan el día a día. La fuerza de seguir.

Dues alumnes de l'institut van a Ràdio Premià de Mar

2012-01-27T00:31:00.000-08:00

La Yaiza i la Míriam, de 3r F, van participar en el programa que Ràdio Premià dedica a les escoles de la vila. Podeu sentir la seva intervenció en la primera part del programa.

Existeix un estat continu de felicitat?

2012-01-25T09:54:00.000-08:00

Marta Serna. Batxillerat 1r C

La felicitat es defineix com un estat d’ànim agradable de satisfacció i absència de patiment. Aquest sentiment és l’objectiu primordial que intentem obtenir els éssers humans. Normalment s’obté quan complim els nostres somnis, desitjos i objectius, o quan vivim moments d’alegria.
Però quan obtenim un estat de felicitat, el podem mantenir de manera contínua? Hi ha cultures que es refereixen a la felicitat com a un estat d’harmonia interna, parlen d’aquest estat d’ànim com una qualitat, com ser alt o baix, i que per tant, no tothom té. D’altres parlen sobre que la felicitat es troba després de la mort. I n’hi ha que creuen que és impossible aconseguir l’estat màxim de felicitat.
La felicitat és com la línia discontínua d’una carretera. La vida està composta de moments feliços, tristos, ... però la felicitat no és un estat d’ànim que pugui perdurar.
En conclusió, no existeix un estat de felicitat contínua, però sí existeixen moments puntuals de felicitat.

Per què es valoren tant les coses materials?

2012-01-25T09:38:00.000-08:00

Julieta Lorenzo. 1r Batxillerat C

Ens passem la major part del nostre temps pensant en les coses que no tenim i volem aconseguir, desvaloritzant totes aquelles que ens envolten i formen part del nostre entorn.
Posseir més coses i poder obtenir-ne més no significa que una persona visqui feliç i en un entorn sa. Al contrari, potser són infeliços per no poder aconseguir que els altres els valorin altres coses com aspectes tan bàsics com el respecte, la tolerància i l'amistat entre d'altres.
Vivim en una societat que es basa en els diners i a vegades no som prou conscients que ens manipulen, creant-nos una falsa visió del que realment és la vida.
Potser mai ens hem parat a pensar en aquelles persones que no poden accedir per problemes econòmics a una situació millor i aquí estem nosaltres, queixant-nos del que no tenim.
S'hauria d'establir un equilibri en el qual, es valoressin de la mateixa manera o més, valors com l'amistat, la lleialtat, l'amor i el respecte, i no tenir una mentalitat tan consumista.

Álvaro: "Quan comencin a parlar, tindran més confiança"

2012-01-20T03:18:00.001-08:00

Ens han informat que hi ha una persona al centre que s’ha ofert a parlar amb els alumnes en anglès per millorar la pronunciació i la fluïdesa amb l’idioma. Nosaltres l'hem entrevistat en espanyol, ja que els seus pares són de Mèxic però el seu idioma oficial és l'Anglès i ha nascut a California.
REBECA BARROSO MARTA GALLARDO
Com et dius?
Alvaro
Creus que les persones que s’apuntin milloraran molt la parla en aquest idioma?
Depèn de cada un, perquè és una oportunitat que tenen els estudiants i només si s’esforcen parlant en anglès amb mi, així que sí que milloraran, amb esforç i tenen l’oportunitat de treballar amb algú que es natiu de l'idioma.
Per què t’has ofert a aquest treball?
Perquè jo treballava a Girona i em va agradar i em van oferir l’oportunitat de viatjar i ho vaig fer.
Com se't va ocórrer la idea? Qui t’ho va proposar?
Tenia un amic que era auxiliar de conversació i em va comentar que existia aquest programa, que estava bé i se'm va ocórrer treballar a mi també.
Creus que la gent s'interessarà?
Sí perquè crec que els estudiants s’esforçaràn i que al principi será més difícil, però després ja començaràn a parlar i tindran més confiança en ells mateixos i sabràn que no els passarà res s’hi s’equivoquen i els agrada intercamviar les cultures. A més, ara em saluden pels pasadissos jaja.
Et paguen o és voluntari?
Em paguen i estic aquí per una beca.

Què és la Veritat?

2012-01-19T05:03:00.000-08:00

Damià Fulton. 4t ESO F

Tots ens hem trobat algun cop en una discussió en la qual hem sentit que era una tonteria discutir perquè nosaltres teníem raó. Per molt que l'altra persona ens intenti convèncer, sabem que la nostra versió és veritat. I punt. Però l'altra persona també sap que la seva versió és veritat i nosaltres no el podrem fer canviar d'opinió, per molt que ens hi esforcem. Llavors, quan tots els arguments i contraarguments no han servit per moure la balança cap a un costat o l'altre, qui té raó? Qui pot afirmar que la seva versió és veritable, si no hi està tothom d'acord? És clar que sempre podríem pensar que és la nostra pròpia versió la vertadera i que, per tant, l'altra persona està equivocada. Però no seria valida com una solució global, ja que la veritat, no seria la mateixa per a tothom. Pot haver-hi una veritat individualista, i encara ser considerada una veritat? I si diem que totes les versions són veritat, llavors cap ho és, perquè les versions es contradirien. Què és, doncs, la veritat, si no és una cosa innegable per a tothom?

Una imatge val més que mil paraules?

2012-01-18T11:10:00.000-08:00

Arnau Abadal. 1r Batxillerat B

Una imatge ens pot dir més que mil paraules, però segur que les que et diu a tu no són les mateixes que li diu a una altra persona. Cadascú veu les coses de manera diferent, des d’un altre punt de vista, però si, a més, ens canvien la perspectiva des d'on veure-la encara canvia molt més.
En el cas de la imatge de l’esquerra, es pot observar una reixa metàl•lica, i al final una porta, però no es així, si fem un gir de 180º tot canvia, si observem la imatge de la dreta veurem la realitat, són simplement les escales d’emergència (a la dreta) de d’institut.
Per tant podríem pensar que si tothom no veu el mateix en una mateixa foto, moltes altres coses cadascú les pot percebre d’una manera diferent tot i sent la mateixa, com per exemple el cas del got, que hi ha qui el veu mig ple i hi ha qui el veu mig buit, també en el cas d’un accident de trànsit, cadascuna de les persones implicades farà un relat diferent sobre la mateixa escena (el ferit, el policia, el vianant, el causant...).

És la bellesa un concepte subjectiu?

2012-01-13T04:28:00.000-08:00

Alba González. 1r Batxillerat A.

Els nostres ulls veuen el que volen veure i les nostres oïdes escolten el que volen escoltar. La bellesa és molt subjectiva, tot depèn de com vulguem veure les coses.
Tenim conceptes diferents sobre la bellesa, existeixen molts punts de vista. Tot el que ens sembla realment bonic per a nosaltres, pot ser lleig per altres.
La bellesa pot variar segons el que observem i jutgem. En el cas dels objectes, depèn de qui observa, segons el seu criteri veurà l'objecte d'una manera o d'una altra. Quan parlem de la bellesa d'una persona, varia molt més. Podríem separar-la en dues parts, la bellesa física i la bellesa psíquica o l'interior de la persona (el seu caràcter). Tot, sempre és jutjat, bàsicament, per qui observa.
La bellesa és relativa, tot i que per a alguns sigui semblant, hi han milers punts de vista diferents que poden variar d'opinió respecte a aquest concepte, per tant, demostrem d'aquesta manera que és subjectiu.
Qui fixa la idea de bellesa? Les coses boniques són les comunes en tothom o les extraordinàries? La societat en què estem ens pot influir en la manera de veure les coses. En aquest cas, hauríem de dir que a vegades som manipulats per la societat i acabem pensant que és bonic quelcom que veiem a tot arreu i rep el terme 'moda'. Tot i això, tot el que surt de l'ordinari capta la nostra atenció i ens pot impactar positiva o negativament.
Generalitzant, la vida és bella? És molt difícil contestar amb una única resposta a aquesta pregunta. La vida depèn de qui la viu i les condicions en la que la viu. El benestar i valors d'una persona influeixen en el seu punt de vista. A l'actualitat, no és el mateix la bellesa a un país de l'Àsia que a un de l'Àfrica. El concepte de bellesa varia segons la cultura i la societat que ens envolta.
Per tant, com a conclusió, la bellesa no està en les coses, sinó en els ulls de qui les mira.

Alvaro: "Quan començin a parlar, tindrán més confiança"

2012-01-13T02:51:00.001-08:00

Ens han informat que hi ha una persona al centre que s’ha ofert a parlar amb els alumnes en anglès per millorar la pronunciació i la fluïdesa amb l’idioma.
Nosaltres l'hem entrevistat en espanyol, ja que els seus pares són de Mèxic però el seu idioma oficial és l'Anglès i ha nascut a California.

.Com et dius?
Alvaro

.Creus que les persones que s’apuntin milloraran molt la parla en aquest idioma?
Depèn de cada un, perquè és una oportunitat que tenen els estudiants i només si s’esforçen parlan en anglès amb mi, així que sí que millorarán, amb esforç i tenen l’oportunitat de treballar amb algú que es natiu de l'idioma.

.Per què t’has ofert a aquest treball?
Perquè jo treballava a Girona i em va agradar i em van oferir l’oportunitat de viatjar i ho vaig fer.

.Com se't va ocórrer la idea? Qui t’ho va proposar?
Tenia un amic que era auxiliar de conversació i em va comentar que existía aquest programa, que estava bé i se'm va ocórrer treballar a mi també.

.Creus que la gent s'interessarà?
Si perquè crec que els estudiants s’esforçarán i que al principi será més difícil, però després ja començarán a parlar i tindran més confiança en ells mateixos i sabrán que no els hi passará res s’hi s’equivoquen i els hi agrada intercambiar les cultures. A més, ara em saluden pels pasadissos jaja.

.Et paguen o és voluntari?
Em paguen i estic aquí per una beca.

SÓC JO QUI DÓNA EXISTÈNCIA AL MÓN?

2012-01-12T10:50:00.000-08:00

Eva Serrano. 4rt ESO E.

Tothom algun cop o altre s’ha mirat la vida des de fora, plantejant-nos que som, que fem aquí, si el que ens envolta és real, si no estem ficats en un somni, del qual despertarem més tard, si això es un muntatge... Potser estem bojos i ens ho estem inventant, o potser no... Observem a la gent del nostre voltant a la que estimem, odiem, sentim i amb les que compartim la nostra vida i dubtem si són reals.
El que no dubtem és que existim, com deia Descartes, pensem i llavors existim. Cadascun de nosaltres pensa, i per tant no pot dubtar la seva existència, i llavors potser som nosaltres, cadascun de nosaltres qui dóna existència al món, al seu món.
Així doncs, sóc jo qui dono existència al món, al meu món. El creem amb la nostra ment, és a dir, no sabem si existeix realment al món, però el que sí sabem és que en el nostre món és real.

EXISTEIX LA FELICITAT EN L'ESCLAVITUD?

2012-01-12T10:30:00.000-08:00

Mariona Rubio. 1r Batxillerat C.

Quan no som lliures, normalment no som feliços. Estem tancats i no podem ni tenim el privilegi de fer el que volem. Som esclaus i això ens prohibeix disfrutar del que volem. Aquella persona que és feliç, és aquella que té un sentiment agradable de satisfacció. L’ésser humà té un objectiu principal, ser feliç. Però si no tenim llibertat no el podem complir. La llibertat és la capacitat d’escollir, és a dir, la llibertat ens permet poder satisfer les necessitats. Quan un ésser està en esclavitud, és infeliç ja que per molts luxes, i serveis que puguin donar-li no té la capacitat de poder escollir on estar, és a dir, està en un lloc per obligació. Hi ha gent que és feliç, però també hi ha gent que mai ha viscut en esclavitud. I si per un moment ens poséssim en la situació d’aquest ós, esclau però amb serveis , infeliç però distret, apartat de la seva família... creieu que podríem ser feliços? No crec, sense tota la gent que t’estima, sense el dret a ser lliure i sense poder fer el que vol.

EXISTEIX EL DESTÍ?

2012-01-12T10:23:00.000-08:00

Crara Izquierdo. 1r Batxillerat B.

Pot ser que existeixi el destí? És possible que una força sobrehumana fixi per endavant el curs dels esdeveniments? Et podries imaginar, tan sols per uns instants, que el teu futur ja està escrit, que la teva sort ja t'està reservada?
Són moltes les preguntes, però també moltes les possibles respostes o solucions. Podríem dir que tots estem destinats a un mateix final; tots acabarem deixant aquest món. Un dia o un altre ens despertarem d’aquest somni i ja no el podrem ni imaginar. Malgrat això, darrere de la paraula destí s'hi amaguen moltes més interpretacions. Diuen que el destí és allò que predetermina absolutament tots els esdeveniments de la vida. Això vol dir que, juguem les cartes que juguem, la partida sempre acabarà igual? Caminem cap on caminem, sempre arribarem al mateix lloc?
I és caminant tranquil•lament vora el mar quan t'adones que el destí no pot existir, que tu i només tu ets l'amo del teu futur. Després d'unes quantes passes, t'atures i mires enrere. Veus petjades damunt la sorra, un camí que es comença a dibuixar. Aleshores adverteixes que has estat tu qui has marcat cada pas, qui ha pres la decisió d'avançar cap a una direcció o cap a una altra. Una veu interior et diu que aquest camí no és sinó la teva vida, el teu dia a dia. De fet, cada dia, cada hora, cada minut... constantment estàs prenent decisions. És cert que hi ha fets que no depenen de tu, que simplement passen sense que puguis fer res per evitar-ho. Però el que també és veritat és que tu decideixes quina reacció tens davant d'aquests fets. Ets lliure, no hi ha cap poder que domini o controli les teves accions.
Ara, doncs, només cal que decideixis cap a on vols orientar la teva vida. Ja saps cap a on anar? Ja saps com arribar-hi? Construeix la teva vida pas a pas, assegurant que estàs seguint el camí correcte, el camí que et condueixi fins els teus objectius. De tant en tant, si mires enrere, veuràs que l'aigua haurà esborrat algunes petjades. Malgrat tot, el record d'allò caminat mai desapareix i t'ajudarà a perfilar el teu futur. Així doncs, si el destí existeix, qui et diu que no pots fer res per canviar-lo? Tal com diu William Ernest Henley al poema Invictus –“I am the master of my fate, I am the captain of my soul”–, tu ets amo del teu destí i capità de la teva ànima.

EXISTEIX LA LLIBERTAT ABSOLUTA?

2012-01-12T09:39:00.000-08:00

Aina Guijarro Baude. 1r Batxillerat B

Si la llibertat sempre té uns límits, la llibertat és realment llibertat?
La llibertat és el dret de fer, de parlar, de pensar o d’actuar d’ una manera o d’una altra. És també la situació de qui no està empresonat, de qui no és esclau, i de qui no està sota les ordres de ningú.
Hi ha persones que diuen que la llibertat no té límits; altres diuen que la llibertat d’una persona comença allà on acaba la llibertat d’ un altre, de manera que els límits de la llibertat estan determinats per la llibertat dels altres; i finalment, hi ha gent que diu que la llibertat absoluta no existeix.
Podem fer coses o prendre decisions per nosaltres mateixos que ens facin sentir lliures, però som en el fons lliures? Sempre hi ha alguna cosa, o algun fet que ens impedeix tenir la llibertat absoluta. Hi ha coses, que per molt que vulguem no les podem fer. Per exemple: si un és totalment lliure de fer el que vulgui, no necessita diners, perquè si és lliure vol dir que pot agafar tot el que vulgui sense haver-ho de pagar, però malauradament això no és possible, perquè la llibertat total i absoluta no existeix. Aquestes persones que senten que tenen llibertat per agafar qualsevol cosa, són castigades, i sovint aquest càstig s’anomena “presó”, o simplement “criminal”.
Tot i això, si ara anéssim a visitar un altre país amb una religió diferent a la nostra, com per exemple algun país islàmic, no ens sentiríem tant lliures com ens sentim aquí, ja que allà les dones no són lliures de vestir com vulguin, la gent no és lliure de menjar el que vulgui, han de fer el Ramadà, etc. Tot i que la llibertat total i absoluta no existeix, hi ha llocs on la llibertat és més respectada que en altres llocs on la llibertat gairebé no existeix.
Per molt que diguin que tenim llibertat absoluta per fer el que vulguem, en el fons la nostra llibertat és limitada, i té uns límits que no podem creuar si no volem patir-ne les conseqüències; i encara que siguem lliures, sempre hi ha alguna cosa que ens impedeix ser-ho, com podem veure a la fotografia, on la noia tot i expressar llibertat està lligada amb unes cordes que li impedeixen ser lliure del tot.

Excursió al Parc Arqueològic Mines de Gavà

2012-01-12T01:34:00.000-08:00

El dimarts 13 de desembre de 2011,els alumnes i les alumnes de tots els grups de 1r d'ESO vàrem anar al poble de Gavà per realitzar una excursió al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

En arribar, alguns grups vam esmorzar en una plaça mentre esperàvem que arribés l'altre autocar, i els altres grups van menjar davant del Parc Arqueològic.

La Noemí va ser la guia del nostre grup i ens va explicar que durant 800 anys, en aquell territori hi van habitar fa 6000, uns individus molt semblants a nosaltres però amb uns trets físic menys desenvolupats dels que tenim a l'actualitat.

També ens va explicar que les mines ocupaven una extensió de 280 camps de futbol, en ells hi treballaven persones de totes les edats, excepte les vells, que recol.lectaven fruits i arrels; el que hi buscaven era un mineral anomenat variscita,que es trobava en franges a les partes, entre capes de pissarra. Per ells tenia un valor simbòlic molt important.

Per extreure la variscita escaven pous al terra,la trobaven seguint el rastrede minerals que sempre es trobaven a prop d'ella. Quan els pous ja no els servien, els utilitzaven com a fossa comuna, com a tomba individual o de vegades per llençar-hi residus.

Actualment s'han trobat esquelets i tota mena d'objectes de la vida quotidiana d'aquella gent: bols, eines, llavors... ja que en el cas de la tomba individual, eren enterrats amb les seves pertinences. Gràcies a aquestes troballes s'ha pogut reconstruir l'entorn i la vida en què vivia aquella gent, i ara sabem que a la seva època ja practicaven l'agricultura i la ramaderia.

A més d'això, la Noemi ens va explicar moltes coses més i ens va ensenyar vídeos i reproduccions de les troballes del parc; entre aquestes hi havia la de les mines i els túnels (que, per cert, la vam visitar), ja que no es pot entrar a les reals perquè es podien deteriorar.
A continuació vàrem fer un taller que consistia en fer un collaret amb un tros de pedra del talc polint-la i foradant-la amb un estri anomenat ballarina, tal com ho feien antigament amb la variscita. I després ens el vam penjar al coll amb un cordill.
Al sortir del parc arqueòlogic vàrem anar a un parc amb ombra i gronxadors a dinar, on junts vam estar jugant fins que vam marxar a buscar els autocars per tornar a Premià.
Enviades especials: Palmira i Aida 1rESO

El paper és teu

2012-01-08T10:38:00.000-08:00

Des de la redacció, hem preparat aquest vídeo...

S'ACABEN LES CLASSES!

2011-12-22T01:58:00.000-08:00

Després d’un dur i llarg any d’alegries, mals moments, exàmens, estrès, moments divertits, moments que mai oblidarem...ja arriba l’hora de dir adéu al 2011, i començar de nou amb més força i entusiasme el nou any 2012, en el que tot es possible si lluitem pels nostres somnis i no mirem enrera. Començar de zero amb aquest nou institut, amb nous companys, nous projectes, noves il·lusions, nous somnis. Però abans de tot això arriba la època més bonica i màgica de l’any, el Nadal, l’època en que tothom és feliç, tot i els problemes que pugui haver en l’entorn de la gent. El Nadal aconsegueix atrapar el nostre esperit més infantil i esperançador, i dóna lloc a retrobaments màgics, alegria, i deixa enrera els problemes del llarg del any. Així que des d'aquest bloc, us desitgem i recomanem que disfruteu al màxim aquest Nadal, perquè és una època única, i que comenceu el 2012 amb els bons records, que són els que ens importen.

BON NADAL I BON ANY NOU!

Cristina, Llúcia i Laia.

Lolita Bosch: Arrels i cor mexicans però al cap i a la fi, catalana

2011-12-22T01:43:00.000-08:00

L’ escriptora Lolita Bosch, nascuda a Barcelona, però de cor Mexicà, va venir el passat 15 de desembre a la nostra escola per fer-nos una xerrada durant la qual ens va explicar moltíssimes coses interessants sobre la seva vida, la malaurada guerra civil patida a Espanya, i la situació actual de Mèxic. Aquesta dona és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgraduat en lletres de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Escriu a la vegada en català i castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l’alemany.

A nosaltres quatre, personalment, ens va agradar molt la visita de Lolita Bosch, creiem que és una de les poques autores que han vingut al nostre centre que ha aconseguit captar la nostra atenció d’aquesta manera. Cap conferenciant no ens ha explicat coses que hagin acaparat el nostre interès durant tota l’estona. Pensem que ella feia molts esforços per tal que la xerrada no se’ns fes pesada, i ho va aconseguir. També ens va deixar uns minuts perquè li féssim alguna pregunta sobre els seus llibres , i sobre les seves vivències.
Lolita Bosch ens va explicar un munt de coses i d’anècdotes, i ens en vam quedar amb unes quantes. Ens va explicar que, tot i haver nascut aquí, a Catalunya, se sent mexicana, perquè té tota la seva família allà, i a més, ella s’ha criat a Mèxic. Diu que van haver-hi molts republicans que a la guerra civil espanyola van haver de fugir del seu poble i anar-se’n a França en busca d’una nova vida, i que allà es van trobar amb una França molt poc acollidora, i que els portaven a tots a unes enormes platges d’ on sortien en vaixells, i finalment, tota aquesta gent va acabar exiliada a Mèxic, que els va acollir molt bé. D’aquí ve que la seva família visqui allà, i que se senti tan mexicana.
Ens va parlar, també, de la vida a Mèxic, és la part més emocionant i interessant de totes per a nosaltres, ja que la vida allà és més difícil i perillosa del que ens pensem, a causa de la corrupció. Allà són freqüents els segrestos i la gent que es passa a la màfia per sobreviure i per poder alimentar les seves famílies. Ella va explicar que va ser segrestada en un taxi fa uns quants anys, però que això, allà és completament normal. Ens va explicar un parell d’exemples de gent que es va haver de posar de part de la màfia, i d’immigrants que són raptats per formar part d’aquestes màfies; molts són drogats per les pròpies màfies. Ens va relatar una història real d’uns dotze nens d’Hondures que van ser raptats de petits i van ser obligats a matar moltíssima gent per tal que no matessin les seves mares i que, a hores d’ara, aquests nens estan completament bandejats i són rebutjats per tothom. La Lolita Bosch ha creat, junt amb altra gent, una associació per ajudar a tota aquesta gent de Mèxic i voltants que no té ningú, i que vol trobar la seva família, o que vol un lloc per viure en condicions mínimament dignes . La web és: www.nuestraaparenterendicion.com
Una de les coses que més ens va impactar va ser la dada que va donar sobre el fet que una dona, si creua Mèxic, està previst que sigui violada entre 7 o 8 cops, completament aterrador.
Per acabar, trobem que va ser una molt bona idea per part de la direcció de l’escola i dels professors portar aquesta senyora perquè sempre va bé que una persona que ha viscut aquestes coses i que ha parlat amb assassins i amb gent conflictiva ens expliqui les seves vivències i el que ha sentit en primera persona. Espero que si torna algun altre cop al centre, pugui explicar més històries del seu passat, però que siguin menys dures i colpidores.

Aïda Espasa

Mireia Yañez

Aida Alvarez

Andrea Gómez

Felicitació de Nadal

2011-12-22T01:38:00.000-08:00

El dia de Nadal la finestra obriràs
tot de neu blanca hi veuràs.
Amb la família el dia de nadal passaràs

i un bon plat de galets t’empassaràs.
BON NADAL I FELIÇ 2012!

-Rebeca i Marta.

Presentem "El metge d'Atenes" de Teresa Pous

2011-12-21T07:20:00.000-08:00

La Margalida va iniciar l'acte referint-se a El metge d'Atenes i quin format tindria la presentació. Acte seguit, va parlar sobre l'autora i el seu llarg currículum.
“Teresa Pous va començar a escriure per plaer, i va acabar tenint un premi en el seu primer llibre publicat.”
Després va començar a parlar del llibre i van començar les lectures dels alumnes de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Un cop acabades les lectures, Teresa va comentar coses sobre els anys que ha tardat en documentar la novel·la, quatre anys i del seu viatge a Grècia. Va estar molt agraïda en tot moment als lectors i a l'acte en si.

En el torn de preguntes una noia va preguntar a la Teresa com millorar l'estil de escriptura, i un consell un consell pels que volen ser escriptors.

“el millor ambient per escriure és un lloc tranquil i en pau”.

A Teresa li va agradar molt el moment en què l'alumna de llatí de 4t d'ESO, Elisa Moya, va llegir un fragment d'un dels poemes que hi ha al llibre, també va ser molt especial per a ella quan la Margalida, entesa també en poetes gregues, va parlar de què s'havia inspirat en Ànite.

La novel·la també inclou una de les faules de l'Isop que coincideix amb l'optativa de primer d'ESO "Isop en valors".

A l'article de El Fil de les Clàssiques hi trobareu més informació de la presentació de El metge d'Atenes a la biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar i una pila de comentaris molt emotius que agraeixen els consells, el pa de pessic del piscolabis o el llibre signat per l'escriptora.

Gerard Carrillo i Tom Rosell

Alumnes de 4t ESO

Felicitació de Nadal

2011-12-19T03:45:00.000-08:00

Els alumnes de l'optativa revista de 3r us volem desitjar a tot el nou institut de Premià de Mar, un feliç Nadal i unes bones festes i un gran any nou. Ha sigut un trimestre molt entretingut i molt divertit i a molta gent se li ha fet molt llarg però a nosaltres, per exemple, se m'ha fet molt curt. I esperem que tingueu molta sort al 2012 i que sigueu molt feliços.

Felicitació de Nadal

2011-12-19T03:43:00.002-08:00

Hola a tots els alumnes i professors, us volem desitjar que tingueu un Bon Nadal i Bon Any Nou.
Esperem que tingueu bona sort i bones festes amb la família i amics, que tots els vostres somnis s'acompleixin.

Paula, cavalquem sempre juntes

2011-12-19T03:42:00.000-08:00

Quan entro per la porta, ella ja està esperant-me. Només veure'm, un somriure se li forma a la cara. Un somriure trapella, amb el qual m'ensenyes les seves dents blanques com la neu. Quan jo li somric també, ella se'm tira a sobre i em fa una forta abraçada. M'agafa d'una mà i em guia a la seva habitació . Després de preguntar-me com em va tot, de seguida va la qüestió que realment li interessa més: a quin joc em ve més de gust jugar en aquell moment. Jo li ho dic i mentrestant, com aviciada a xerrar pels descosits, començo a explicar totes les meves “batalles”. Ella, sense deixar de somriure ni un moment, m'escolta a mi i la música pop actual que posa de fons. Quan jo ja he acabat de xerrar, em fa entendre que ha estat ella qui ha guanyat la partida de”MONOPOLY”

Quan comencem a tenir gana i set, no hi ha cap més remei que aixecar-se i anar a la cuina. La Paula,com sempre,baixa les escales a gran velocitat,com un pilot de fòrmula 1 que ja es coneix el circuit de memòria. Quan hi arribem,ella sempre es fa unes crèpes. Després,anem al sofà. Per asseure's, la meva amiga Paula fa un petit salt,desafiant la llei de gravetat. M'ensenya programes d'hípica, perquè ella s'hi dedica des de molt petita, i m'indica els passos que fan els cavalls:els que fan malament,els que fan bé,com s'anomenen... A mi no m'importa gens ni mica. Però quan penso la paciència que té ella amb mi amb algunes coses, m'encomana el seu somriure i l'escolto embadalida.

La Paula té uns ulls marrons ametllats amb unes pestanyes i llargues,un nas pla però ample uns llavis llargs i rosats. Té unes cames primes i relativament llargues, i uns peus ni molt petits ni molt grans. Un cabell llarg,llis castany i molt fi.

Som amigues des que tenien memòria. I espero ser-ho sempre,perquè la Paula és un gran persona i una de les meves milions amigues.

Alba B.

La Riallera

2011-12-05T04:02:00.001-08:00

S'obre el teló i surten les ballarines, la rossa és diu Marilina i no només ès una bona ballarina, també és una pianista excel.lent.
Els seus ulls verds brillen amb els llums de l'escenari, i els seus cabells llargs i llisos van recollits amb un monyo a la part de dalt del cap.
Quan acaba l'obra, ve tot rient i comença a explicar-nos els vestits incòmodes, els professors de ball, els altres ballarins i ballarines, etc.
Després, la faig callar i li dono una abraçada i ens n'anem a casa caminant. Mentre tornem, la miro i m'hi fixo: som de la mateixa estatura.
Els seus posters d'Elvis Presley i Jack Sparrow fan una mica de por i, encara que ella és bastant poruga, no els té gens ni mica de por.
Tan riallera i divertida com és ella, m'ha començat a explicar acudits i després s'ha estat canviant com a mínim deu vegades d'arracades. Finalment, la felicito per últim cop per l'obra i me'n vaig cap a casa.
Valentina V.

L'Espanyola

2011-11-28T03:55:00.001-08:00

La meva amiga és molt agradable, simpàtica, i ara us la descriuré.

A la meva amiga Leire, li agrada llegir llibres d'amor i d'amistat, com per exemple la saga "crepúsculo". Té molt bona lletra, deu mil vegades millor que la meva.

També, sempre que arriba a l'institut, abraça totes les seves amigues. Una altra cosa que fa és que, a vegades, quan parla davant de molt public, li surt 'tic'.

L'Espanyola és molt 'mona'. Té els cabells d'un color fosc, però no negre, és a dir, marró fosc.

Els ulls marrons, arrodonits, amb unes pestanyes negres ben poblades, com les celles. El nas petitó, els llavis ni gaire grossos, ni tampoc massa prims. Les dents blanques com la neu.
Abans de començar l'institut, s'ha posat els "brakets"a la dentadura de dalt, i fa molt poquet, s'ha posat els "brakets" de la dentadura de a sota.
Ella és molt morena de pell, li agrada molt anar a la platja i, òbviament prendre el sol.

Vesteix amb un estil molt modern, que m'agrada molt, perquè és més o menys el meu. Resumint, la Leire és una noia molt simpàtica, divertida, amable i carinyosa.

Noelia N. (1r d'ESO)

La positivitat feta persona

2011-11-28T03:55:00.000-08:00

He triat per fer la descripció la meva millor amiga, Aida Casanovas , de la classe de 1r G.

Fa una estona, l'he trucada perquè tenia algns problemes amb els deures de matemàtiques, per si m'hi podia ajudar, i ha coincidit que ella també havia de fer aquests mateixos deures, i hem quedat a casa meva per fer-los juntes.

Al cap de cinc minuts, ha sonat el timbre de casa, i he corregut a obrir per l'interruptor. Era l'Aida. Des de la finestra, he pogut veure com obria la porta de ferro, entrava i la tornava a tancar darrere seu.
Anava amb uns pantalons texans llargs, una samarreta vermella molt viva i unes bótes marrons fosc. Duia la bossa de mà rosada, subjectada amb força contra el cos, i avançava amb uns passos marcats i amb molta seguretat.
L'Aida anava ràpid, com de costum, i cada cop caminava més àgilment.

Quan ha arribat davant la segona porta de fusta, he baixat corrents a obrir-la directament.
L'he saludat, i ella ha fet el mateix, aleshores, cansada, s'ha deixat caure sobre la butaca de l'estudi.
Jo m'he assegut al balancí i, aleshores, hem començat a treballar. Si jo tenia algun dubte, li preguntava , i l'inrevés. Si totes dues, coincidíem amb el dubte, el buscàvem a Internet.

La finestra de l'habitació estava oberta, i ens han voleiat una mica els cabells. A l'Aida, se li veien perfectament els reflexos rossos sobre el cabell castany.

M'ha mirat un moment per treure'm un paper que se m'havia quedat enganxat al cabell. La seva mirada profunda mostrava serenitat i tranquil.litat. Se li veien els ulls foscos, contrastats amb el cabell i els llavis rosats i clars peró amb un somriure poc marcat que oferia un bonic contrast amb el seu rostre molsut, pàl.lid i agradable.

Al cap de poc, començàvem a tenir fred i he anat a tancar la finestra. M'he girat, i he observat detingudament la seva trena, de color rosa brillant, molt ben trenada, que s'havia fet a les vacances.

L'Aida ja havia acabat els seus deures i m'ha preguntat si jo havia acabat els meus. Li he dit que no, però que em faltava poc. Així que m'ha ajudat a enllestir-los i, de tant en tant, m'anava mirant plena de posivitat i alegria. Les dues ens hem concentrat molt.

Hem jugat una mica a l'ordinador, i aleshores ha dit: -Les sis! Que tard! Me n'haig d'anar! I jo li he dit que d'acord, i li he donat les gràcies per haver-me ajudat.

Ha marxat tal i com havia vingut, amb els seus passos característics i abans que pogués obrir la segona porta, li he cridat: -Adéu Aidozen!!! Fins demà!!! Ella ha rigut una mica, i s'ha acomiadat.

A mi, m'agrada molt anomenar-la així , un nom carinyós que fa temps que li dic, i que trobo molt divertit.

L'Aida, ha sortit, i he pujat corrent a dalt, just a temps per veure per la finestra, com desapareixia carrer enllà.

Com sempre, m'ha volat el temps. L'Aida és una nena tan positiva que encomana la seva felicitat a qui está amb ella i fa passar una estona entretinguda i divertida a la gent que l'envolta.

Palmira (1r d'ESO)

La meva amiga Paula

2011-11-28T03:49:00.000-08:00

Un dia la Paula entrava per la porta del menjador. Era el primer dia que es quedava a dinar.

Caminava a la seva manera, tan elegant i tan peculiar. Jo, quan la veia de cintura, ja sabia que era ella per les coses que feia i el seus moviments de cintura i la manera com agafava els amics. Seguidament va anar cap on era jo i em va donar dos petons i una abraçada molt afectuosa: ella és així. Des de finals de curs que no ens vèiem.

És guapa. Té els cabells llargs, rossos i una mica ondulats. La seva cara és rodoneta i bufona. Té uns ulls petits i marrons, porta unes ulleres liles molt maques. El seu cos està ben cuidat, amb unes cames llargues, amb alguna picada de mosquit. Tota ella és espectacular.

Per mi és molt simpàtica, agradable, agraïda i una persona de qui et pots refiar. És una de les meves millor amigues. Té coses molt bones, però també com tothom té el seu punt negatiu com, per exemple, que a vegades s'enfada molt fàcilment o per bestieses, tal com jo.

Quan estem juntes, sempre estem de xerrameca. Entre nosaltres sempre hi ha alguna cosa de què parlar. També, com totes les amigues, discutim, però sempre ens acabem perdonant i rient.

Entre nosaltres dos sempre hi ha coses que concideixen com, per exemple, a les dues ens agrada jugar a bàsquet, el jocs de cartes, sobretot, el pòker. Sempre juguem juntes, i quasi sempre acabem guanyant. Bé, com totes les amigues, ens estimem molt coincidim amb moltes coses.

El consell de delegats vetlla pel bon funcionament del centre

2011-11-25T03:00:00.001-08:00

En Joan Alsina ens explica el funcionament dels delegats al nostre institut.

Aquesta entrevista és interessant perquè en Joan Alsina ens explicarà les coses que fan i com treballen els delegats.

1-QUÈ ÉS UN DELEGAT?
És el representant de la classe.

2-PER A QUÈ SERVEIX?
Per defensar els interessos de la classe en diferents situacions. Per fer arribar angoixes, dubtes, portar informació del centre a la tutoria; en fi fa d'enllaç entre el centre i l'alumnat de la classe en diferents direccions.

3-QUANTS DELEGATS HI HA AL CENTRE?
Delegats 24 d'eso, 8 de batxillerat, 2 dels ppas, 21 de cicles formatius

4-QUÈ ÉS L’ASSEMBLEA DE DELEGATS?
És una assemblea on estan representats tots els delegats i subdelegats del centre.

5-QUÈ ES EL CONSELL DE DELEGATS?
Els delegats triats per l'assemblea de delegats, per fer unes reunions més en petit comité, més operatives que no com quan es reuneix l'assemblea, que n'hi ha massa.

6-QUANTS DELEGATS HI HA PER CURS?
2 delegat i subdelegat.

7-QUIN ÉS L’OBJECTIU DE L'ASSAMBLEA DE DELEGATS ?
Decidir coses que us preocupen a l'alumnat, i portar propostes per a fer-les arribar als equips de coordinació, tutors i direcció del centre.

8-QUI LA FORMA?
Tots els delegats i subdelegats del centre.

9-QUIN ÉS L’OBJECTIU DEL CONSELL DELEGATS?
Fer més àgil la presa de decisions i el dia a dia que l'assemblea de delegats.

10-QUANTES REUNIONS HI HAURA CADA MES?
Depèn del moment i de la informació que s'ha de transmetre.

11-QUAN ACOSTUMEU A FER-LES?
A les hores de pati.

12-CREUS QUE EL CONSELL I L'ASSAMBLEA DE DELEGATS AJUDARA A UN BON FUNCIONAMENT?
Sempre que hi hagi bona voluntat i paciència, segur.

13-PER QUE PORTES TU EL CONSELL DE DELEGATS?
Perquè tinc el càrrec de coordinació d'activitats i serveis.

14-FINALMENT SABRIES DIR-NOS PERQUE S'AJUNTEN ELS PATIS?
Per a fer més operatiu el temps, penseu que a educació física compartim aula amb el pati, i era força complicat, també hi ha el tema dels sorolls mentre hi ha altres classes que donen al pati, i a més en un futur, el pati serà únic, és bo anar-s'hi acostumant.

Entrevista preparada per dani romero i jose fernandez

L'institut participarà en un projecte Comenius a partir del curs vinent

2011-11-24T01:20:00.000-08:00

El comenius és un projecte escolar entre països de Europa destinat a la col·laboració internacional entre estudiants.
El Comenius de l’INS Premià de Mar girarà entorn de l’ecologia.

Informen: Nil S. i Cristina E.

Un projecte Comenius és un treball amb escoles d’altres països d’Europa, té una durada de 3 anys.
Sabeu qui era Comenius?
Per fer aquest projecte és fan trobades de mestres per poder intercanviar les diverses formes que tenen de funcionament, d’organització...
Els mestres fan una trobada per visitar els centres implicats. Es planifiquen activitats perquè les facin els alumnes de cada centre. Finalment, s’intercanvien els treballs i s'arriba a unes conclusions.
A més a més, se solen fer activitats de difusió dels resultats del projecte.

Se’ns va ocórrer que podríem fer-li unes quantes preguntes a en Wolfang Simon, que és el coordinador pedagògic i l’impulsor del projecte Comenius d’aquest institut.
Aquestes són les preguntes que li vam fer, ens les va contestar amb molta amabilitat:

1-Quin és el tema del projecte?

-El tema d’aquest any és l’ ecologia.

2-Quines són les escoles que participen?

-Són de països diferents: d’Anglaterra: Harry-Carlton-Comprehensive-School , d'Alemanya Marie-Curie-Gymnasium(Kirchzarlen) i d'altres països.

3-Quins són els objetius del projecte?

-Escriure contactes entre els diferents alumnes, conèixer els temes de l’ ecologia més a fons, comparar el tema de l’ecologia amb altres països, millorar la competència en llengua anglesa.

4-En què ens beneficiarà?

-Ens beneficiarà a nivell de conèixer altres països, entrar en contacte a traves de TIC... trobar-se personalment amb altres països...

En conclusió, el nostre comenius és sobre l’ecologia i participa amb altres països

El cordó umbilical del campus Premià de Mar

2011-11-18T03:03:00.000-08:00

Els patis dels dos instituts finalment comunicats per una porta.
Informen Alexandra P. i Àngela M.

El passat dia dilluns 14 de novembre de 2011 es va fer la inauguració oficial de la porta que comunica les instal·lacions de l'edifici Serra de Marina i l'edifici Cristòfol Ferrer. Aquesta porta servirà per passar d'una banda a l'altra sense haver de sortir del campus Institut Premià de Mar. La porta era esperada per tot el professorat, pels alumnes que havien de fer educació física en condicions precàries i, sobretot, pels alumnes que ara es podran desplaçar a l'hora del pati.

Inicialment, només els alumnes de 3r i 4t poden anar d'un edifici a l'altre a l'hora, però possiblement, al final hi podran acabar anant tots plegats. La cafeteria agrairà totes aquestes visites.

L'equip directiu ha planificat un sistema de guàrdies per controlar eficientment tots els racons del pati. Una alumna ha exclamat "Ja era hora, però la veritat, m'imaginava la porta més gran".

Des de la revista celebrem aquesta bona notícia: un altre somni fet realitat.

2011-11-18T02:58:00.001-08:00

ELS ALUMNES DEL INS PREMIÀ DE MAR FAN VAGA
Els alumnes del INS Premià de Mar participaran en la vaga convocada el 17 de novembre pel Sindicat d'Estudiants per protestar i fer-se notar davant l'Estat.

El pròxim 17 de novembre, els alumnes de primer de batxillerat han comunicat l’institut que pretenen unir-se a la vaga convocada pel Sindicat d’Estudiants, per fer una manifestació per mostrar a l’Estat l’oposició contra les salvatges retallades a l’enseyament públic. Aquesta jornada de lluita ha estat convocada després de l’èxit del passat 6 d’octubre, quan més de 100.000 joves van sortir al carrer per mostrar el seu descontent amb l’Estat després de les retallades.
Les causes d’aquesta indignació que comparteixen aquests joves són les retallades. A Catalunya, a l’ensenyament no universitari, la retallada supositaria va arribar fins al 7,4%, el que ha representat una retallada de fins el 20% a les despeses regulars dels centres d’estudi. Per als propers pressupostos el Govern prepara una nova retallada. A més a més, amb 21.000 estudiants més, entre el gener i l’agost el Govern ha acomiadat a 2.000 professors. També han eliminat la sisena hora (mantenint-la només a la privada-concertada). han aturat la construcció de les aules necessàries per acabar amb els barracons i recentment han reduït dràsticament les partides destinades a beques de transport i menjador. A la universitat la retallada ha arribat al 16% de pressupost.
Aquesta convocatòria s’espera que sigui tan multitudinària com la del 6 d’octubre, i per això parlarem amb dos dels alumnes de batxillerat que porten la iniciativa i el tema d’aquesta nova vaga.
Hem parlat amb dos alumnes de batxillerat, els quals ens han explicat que les raons per assistir a aquesta vaga han estat per donar suport a l’ensenyament públic, ja que volen privatitzar-la tota, protestar contra les retallades a l’educació i la sanitat fetes per l’Estat, donar a conèixer les seves idees, i solidaritzar-se amb els alumnes de tot l’Estat Espanyol. Tot i això també ens han confessat que aquest dia s’aprofitarà també per fer altres activitats, com l’estudi ja que la setmana següent tenen una gran quantitat d’exàmens.
Aquesta vaga ha estat convocada pels alumnes de batxillerat, però també hi poden participar els alumnes de segon cicle de l’ESO.
Quan preguntem a un dels encarregats de la participació de l’alumnat del centre en aquesta vaga sobre la manifestació convocada a Barcelona, ens ha dit: “Jo assistiré a la manifestació convocada a Barcelona. La majoria d’alumnes de l’ESO no crec que hi vagin, però no puc parlar en nom de tots”.
“La veritat és que l’institut ens ha posat molt fàcil les coses per poder participar en aquesta vaga” ens comenten també.
Finalment ens han explicat que per poder participar en aquesta vaga els alumnes de l’ESO hauran de portar un paper justificat pels pares de que no acudiran a l’escola aquell dia per motiu de la vaga convocada.

16 de novembre de 2011, Laia Simón.

La Marató de TV3 fa una crida als alumnes de l'institut

2011-11-14T04:23:00.001-08:00

Aquests dies ha vingut un formador de la Marató de TV3 al centre per explicar-nos el tema de regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits.
Aquest professional va explicar tot el que volíem saber sobre la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Ens va passar un audiovisual i vam fer un debat, també va explicar què era legal o il·legal, va respondre totes les preguntes que alguns alumnes feien amb interès.
Aquesta xerrada es feia perquè consideraven que la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits era un concepte important que l'alumnat havia de saber.

QUÈ ÉS LA MARATÓ DE TV3?
La Marató de TV3 és una gala solidària o telemarató realitzada anualment per TV3 el diumenge abans de Nadal impulsat per Televisió de Catalunya i la "Fundació La Marató de TV3". La primera edició es va fer el 1992 i cada any el tipus de malaltia és diferent. Cada any es recapta una mitjana de set milions d'euros.

PER QUÈ ES FA?
La Marató de TV3 es fa per ensenyar els alumnes i/o persones externes de les escoles que tot es possible com per exemple: malalties cròniques, malalties cerebrals, etc...

COM ES FA?
Es fan xerrades a les escoles , instituts i en llocs públics també perquè les persones estiguin aconsellades i facin donatius per ajudar a aquesta Marató anual.

LA XERRADA

Ens van explicar el tema de trasplantament o regeneració d’òrgans, on es feia, com es feia, per què es feia, si era legal o no vendre òrgans i ens van ensenyar un vídeo on hi havia donants i receptors d’òrgans i també ens van explicar el tipus d’òrgans que es podien trasplantar i aquests òrgans són: el cor, fetge, els ronyons, algunes artèries, teixits ossis, la pell, la còrnia, vasos sanguinis o el pàncrees.

Els alumnes consultats opinen que va ser força interessant. Què en penseu tots vosaltres?
Enviats especials: Niki A. i Jordi N.

NO A LA BRUTICIA

2011-11-03T02:49:00.001-07:00

LA CAMPANYA DE NETEJA ESCOLAR FA EL POSSIBLE PER MANTENIR ELS PATIS DE L'INSTITUT NETS

La CDNE (Campanya De Neteja Escolar) és creada per intentar conservar el pati de les escoles tan nets com sigui possible. Aquesta Campanya està impulsada pels alumnes i el professor d'optativa de premsa en l'institut IES PDM. L'eslògan és aquesta campanya és "EL PAPER ÉS TEU".
Estem intentant que els alumnes no llencin els seus papers o làctics buits al terra del pati , i estem fent uns cartells de publicitat amb fotos dels papers llençats pels alumnes, perquè nosaltres, els alumnes, ens adonem del que estem fent, i per aquest motiu fem aquesta campanya.

Hem posat unes fotos a aquests cartells que estem fent per pensar-no-ho dues vegades abans de llençar papers de plata, làctics buits, o qualsevol altra deixalla fora de la papelera.

Així doncs, El paper és teu, tot depèn de tu per fer d'aquest espai un entorn més habitable.

Informen: Niki Albenov i Jordi Navarro

Entrevista a Bernat Ancochea

2011-10-27T01:12:00.000-07:00

En Pere policia anuncia als alumnes de primer com serà l'estada a l'institut

2011-10-13T01:54:00.000-07:00

El dia 3 d'octubre, el Pere policia, va venir a parlar-nos de l'entrada a l'institut, a la nostre classe de primer A, ara que no feia gaire més de tres setmanes que havíem iniciat aquesta nova etapa.

En Pere ens va parlar de moltes coses que el curs passat ja havíem comentat amb molta por, i que ara no són el que semblaven.

En la primera classe, en general, ens ha parlat d'anèctodes que el curs passat, ens explicava un futur proper, i ara ens l'explica en present.

També ha fet algun comentari en relació a la gent que es porta malament, ens ha respost preguntes que teníem, però, sobretot, ens ha donat una certa seguretat, de cara totes les coses noves amb què ens trobarem.

A la segona part de la classe, no ha faltat un repàs dels senyals de trànsit, i hem vist algun vídeo relacionat per fer-nos a la idea.

A mi, m'ha agradat molt que el Pere dediqués aquestes hores a parlar amb nosaltres, ens ha anat molt bé, per acabar de fer-nos la idea de com és i serà tot a partir d'ara.

PALMIRA SABATÉ, 1r A

Somni fet realitat: Excursió al Castell de Burriac

2011-10-12T09:58:00.000-07:00

El Dimarts 11 vam fer la primera excursió de l'institut Premià de Mar! A les 8h del matí, estàvem tot el 1er d'ESO al pati de l'institut. L'Alfred ens va explicar quins professors coordinarien cada grup.

Quan vam acabar, vam pujar a l'autobús, vam anar fins a un punt d'Argentona. Des d'allà, vam anar al Castell de Burriac, tranquil·lament, sense presses, i parant a vegades. Al Castell de Burriac vam esmorzar. Teníem unes vistes meravelloses. Tothom estaven fent fotografies al paisatge, però ni les càmeres podien captar la bellesa de les vistes.

Després vam anar a dinar a un lloc molt gran, La Roca d'en Toni. Com que tothom tenia calor, tots ens vam posar a l'ombra, fins i tot els professors!

En conclusió, la 1a excursió de l'institut Premià de Mar no va estar tan malament, va pagar la pena anar allà a veure totes aquelles vistes, però sort que el dia següent era festa perquè:

QUIN MAL DE PEUS!

Enviada especial: Noelia Nistal (1r d'ESO C)

Puede ser

2011-10-10T03:12:00.000-07:00

Aquesta cançó ens transmet l'evolució que fa una persona mentre es va fer gran, adonar-se que en aquesta vida un està sol i que has de lluitar i sortir per tu sol per les coses que t'importen, i que la vida et porta pel camí que tu vas construint poc a poc a mesura que vas mesurant, a través dels teus actes.

Encara que en aquesta cançó el nom "somnis" no surt, té un significat directe amb el bloc ja que estem a l'etapa en que començem a construir el nostre camí a la vida, on acabarem per haver de caminar sols, i segons les decisions i actes que fem en aquest moment la vida ens pot anar d'una manera o d'una altra.

Dreaming.

2011-10-10T03:09:00.000-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=4mD47AZBu40

Aquesta és la cançó Dreaming de Beyoncé, només aviable a la versió deluxe a Japó del seu nou disc, 4.
Aquesta cançó dóna el missatge que no tenim tot el que volem, i hem d'acabar somiant amb el que dessitgem. També depén com ho miris, té un sentit relacionat amb l'amor.
Dins de la cançó no hi ha un significat fixe pel concepte de Somnis, la cançó en si ja parla sobre això, sobre el món dels somnis.

La relació amb el bloc és bastant relativa. Suposo que la relació que té és que si la unica manera de ser feliços és somiar el que volem, més val fer-ho en comptes de conformar-nos amb la realitat, tot i que sembli una tonteria.

A veces sueño

2011-10-10T03:05:00.000-07:00

Missatge que transmet: aquesta cançó ens diu que en la vida ens fem molts somnis i il·lusions, però no se'ns poden complir tots.

Ens diu que la vida tal icom és, és dura i que és millor somiar; somiar que es compleixen els teus somnis, somiar que ets feliç...però si lluites per complir-los seràs feliç realment.

Significat somnis en la cançó:

Relació de la cançó amb el blog: la relació que jo penso que té amb el bloc és que els components d'aquest tenim molt somnis i encara que ja haurem acomplert alguns, ens queden molt més per complir i somien que serem feliços complint-los, i que si ens escarrassem serem capaços d'aconseguir-ho.

Dreams and soul

2011-10-10T02:58:00.000-07:00

La cançó és de un cantants de 17 anys anomenat Justin Bieber. Ha sortit en el seu últim albúm, en un disc que es diu My World the Remixes.

La cançó tracta d'ell mateix i el que sent ara mateix, ja que és un ídol mundial per molta gent i no vol defraudar ningú. Sent molta pressió a sobre, i desprès de tot el que ha fet per arribar on està, no ho deixarà tot per el primer que el critiqui. I amb això vol dir que perseguim els somnis com ell ho ha fet o ho està fent, ja que ell és de un petit poble de Canadà, i mai es pensaría que podía arribar tan lluny.
There’s a dream in my soul
A fire that’s deep inside me
There’s a me no one knows
Waiting to be set free

La relació que té amb el bloc és que va de somnis i el bloc es diu així.